Acompanyar en la soledat, per Mn. Xavier Farrés

Acompanyar en la soledat

“Veniu a mi tots els que esteu cansats  afeixugats, i Jo us alleugeriré.” 

Mt 11,28

Diversos factors fan que cada vegada més persones experimentin la sensació de soledat no desitjada: l'individualisme i els canvis en el concepte de família en la nostra societat, l'increment de persones amb risc social i pobresa, i sobretot l´envelliment de la població per l’augment de l´esperança de vida, a més de la necessitat de dependència de persones que sovint viuen soles o en una residència. També sabem que l´aïllament social durant la vellesa incrementa el deteriorament cognitiu i conductual.
La Mare Teresa de Calcuta deia que la soledat és patir gana, una gana de calor i afecte, molt més difícil de saciar que la necessitat d´un tros de pa!
La soledat sempre va acompanyada de tristesa. Apareix per manca d´afecte i d´estima, per incomprensió, per abandonament, per la pèrdua d´un ésser estimat i és especialment dolorosa en el malalt ja que li augmenta la seva por i angoixa.
La Pastoral de la Salut, seguint l’exemple del Bon Samarità, ha d´aconseguir que aquestes persones se sentin acompanyades i membres de la comunitat parroquial, que experimentin a través nostre i dels sagraments tot l´amor de Déu.
Que aquesta Jornada diocesana sigui profitosa i ens encoratgi a seguir donant fruits en la nostra tasca pastoral.

Vull agrair la presència de Mons. Salvador Cristau que com sempre ens acompanya, l’acollida per part de la Direcció del Hospital General de Catalunya, i la presència de tots els participants.

Dr. Josep Massegú
Delegat Episcopal de la Pastoral de la Salut